Descripción
Des de ben jove va mostrar una inclinació especial pel dibuix i la representació del paisatge, un interès que el portaria a formar-se primer a la seva ciutat natal i, posteriorment, a Barcelona, on va entrar en contacte amb l’efervescència artística de l’època. A la capital catalana va aprofundir en el domini del dibuix, la composició i l’ús de la llum, elements que esdevindrien fonamentals en la seva obra.
Els primers anys de Colomer Comas estan marcats per una pintura de carà cter més acadèmic, influïda per l’escola naturalista catalana i pels mestres que reivindicaven l’observació directa del territori. Durant aquesta etapa va treballar sobretot el paisatge i les escenes rurals, amb una paleta continguda i una pinzellada precisa, buscant captar la serenor dels espais que coneixia bé.
A mesura que avançava la seva trajectòria, Colomer Comas va anar desenvolupant un llenguatge més personal. La seva pintura va guanyar en lleugeresa i lirisme, amb una atenció creixent a les atmosferes i a la llum mediterrà nia. La paleta es va tornar més harmoniosa i cà lida, i la pinzellada, més fluida, sense perdre mai el rigor en la composició.
Durant les dècades centrals del segle XX, la seva obra va consolidar-se en un estil que combinava tradició i sensibilitat contemporà nia. Els paisatges urbans i rurals, les masies, els carrers antics i els racons tranquils es convertiren en temes recurrents, sempre interpretats amb una mirada íntima i equilibrada.
Colomer Comas va exposar en nombroses sales de Catalunya i de l’Estat, amb una presència destacada a Barcelona. El seu nom ha recorregut tota Espanya i el mon.
En la seva etapa de maduresa, la seva pintura va assolir una gran serenor: paisatges depurats, equilibrats, plens de llum i d’una poesia silenciosa que el va convertir en un referent de la tradició paisatgística catalana.
Avui és recordat com un pintor que va saber preservar i renovar la tradició del paisatge català , deixant un llegat coherent, honest i ple de llum.
